Manifest en defensa de la cultura comunitària, les seves gents i els seus espais

En els últims dies estem vivint un increment de la pressió i l’assetjament sobre l’ecosistema de la cultura comunitària, que està concretant-se en l’imminent o ja consumat desmantellament o amenaça d’alguns dels seus projectes i espais de referència. Davant això, urgeix denunciar aquesta fustigació i oposar resistència a través de la defensa col·lectiva de les múltiples xarxes de treball compartit, acuradament construïdes en espais i territoris al llarg de molts anys, que han generat activitats i projectes que potencien el valor social i transformador de la cultura.

Des de la Xarxa d’Espais i Agents de Cultura Comunitària, la Xarxa Bol, el Cub Verd, la xarxa Artibarri, el Colaboratorio d’Innovació Ciutadana, el Museu Situat, Galaxxia, el Col·lectiu Anomena-ho H… volem expressar a través d’aquest manifest, la nostra profunda preocupació per l’impacte d’aquestes accions de desarticulació del comunitari estan tenint i que ara s’estan exemplificant de manera dramàtica i simptomàtica a les ciutats de Madrid i Saragossa (més informació a sota).

Volem reivindicar el rol imprescindible dels espais i programes col·laboratius de diferent índole com són la Xarxa Bol, Medialab Prado, Espai Veïnal Arganzuela, Ràdio Vallekas, l’emissora M21, Casa de Cultura de Chamberí, Farinera ZGZ o el Programa de Residències d’Escorxador, avui a punt de ser retallats dels nostres territoris, com a llocs i activitats clau per al desenvolupament de les pràctiques d’art i cultura comunitària i, per tant, per a afrontar els reptes comuns als quals actualment, com a societat, ens enfrontem (més encara en l’escenari de reconstrucció ecosocial després de la pandèmia).

Entenem per cultura comunitària qualsevol pràctica artística que, en un mateix projecte, activitat i territori, involucra a agents i a comunitats en processos creatius de caràcter col·laboratiu. Iniciatives que treballen per la inclusió, cuidant a les persones, els processos i els entorns; que inclouen i gestionen la diversitat; proposen la participació activa i l’apoderament; posen en valor sabers arrelats en territoris i generen xarxes fortes i sostingudes en el temps.

A més dels evidents beneficis socials que aporten, els projectes i espais de cultura comunitària tenen un alt valor artístic i cultural que contribueix de manera irreemplaçable a l’habitabilitat i la cohesió dels entorns tant urbans com rurals on se situen.

Recordem que donar suport a la cultura comunitària és també fer costat a un sector professional en creixement tant a Espanya com en la resta d’Europa i continents: l’ecosistema de cultura comunitària està àmpliament reconegut per l’Organització Mundial de la Salut, l’Agenda de Roma 2030 i consolidat com a política cultural en molts països tant d’Europa com d’Amèrica (els EUA, el Canadà o la Xarxa Cultura Viva de Llatinoamèrica).

Els projectes de cultura comunitària redunden, a més, en la salut física i mental de les persones, i per això són denominats tècnicament com a “Actius per a la Salut”, és a dir, són un “factor que millora la capacitat de les persones, grups, comunitats, poblacions, sistemes socials i institucions per a mantenir i sostenir la salut i el benestar, i que els ajuda a reduir les desigualtats en salut”.

A més, són claus com a espais on promoure els drets culturals i democràtics, lluitar contra les diverses desigualtats socials i promoure ciutats, pobles i territoris més democràtics, resilients i sostenibles.

Constatant el cicle generador de benestar, innovació social, drets i futur digne per a totes les persones que és, la cultura comunitària es troba en greu perill. Llavors fem una crida urgent als mitjans de comunicació i la ciutadania en general per a alçar les nostres veus contra el desmantellament de la nostra cultura i secundar de manera decidida als seus agents i espais.

Però, sobretot, exigim a les nostres administracions públiques, tant a escala local, com a regional i estatal, que de manera immediata:

→ Posin a disposició, protegeixin i donin sostenibilitat a mitjà i llarg termini als espais públics, comunitaris o híbrids com a béns comuns de la ciutadania, amb independència del signe polític de les administracions de què depenguin.

→ Dissenyin polítiques públiques que secundin de manera integral el desenvolupament d’ecosistemes de cultura comunitària i incloguin partides pressupostàries pròpies per a aquests espais que possibiliten una ciutadania activa, que generen xarxes de col·laboració i que promouen els drets culturals.

→ Implementin mecanismes de participació i governança ciutadana per i per a la cultura comunitària, convocant de manera immediata a consells ciutadans representatius en els seus territoris i dotant-los de recursos perquè puguin dur a terme la seva labor d’informació, representació i seguiment de les polítiques anteriorment esmentades.

Hem nascut en contextos de crisis i sabem sobreviure, seguim enmig d’una urgència sanitària i social que ha desbordat a les institucions, però que també ha demostrat la capacitat ciutadana d’organitzar-se per a assegurar-nos que ningú es queda darrere, malgrat els tremends obstacles als quals ens enfrontem. La cultura comunitària ha format part d’aquesta reacció i resistència ciutadana i aquí seguirem.

Som aliances i complicitats i continuarem treballant i inspirant.

Per a continuar creant, en comú i en comunitat.

Si vols adherir-te al manifest clica aquí